Torre Llauder

Torre Llauder és una vil·la que es va construir cap al 65 aC, era una finca romana amb terres per conrear. Qui posseïa la finca venia d’una família amb una elevada categoria social i els qui la treballaven tenien una categoria social més baixa.

Aquesta constava de dues parts:  la vila rustica que estava feta de construccions destinades per als treballadors i els encarregats de les tasques de la finca i on també hi havia l’emmagatzamatge dels fruits i productes de la terra i la vil·la senyorial que es conserva en bon estat, era per a l’ús dels propietaris, que aquestes vil·les les utilitzaven com a segona residència i també per desconnectar de les ciutats.

Una vil·la oferia les mateixes comoditats que una domus, que era la casa dels rics a la ciutat, tenien carruatges i animals com a transport, habitacions, banys, cambres ornamentades amb paviments esplèndids, tot guarnit amb mosaics i pintures, que actualment encara es poden veure, i inclús podem afegir que tenien biblioteca pròpia.

 

El nom de Torre Llauder prové d’una torre de guaita o de defensa del segle XVI i de la família Llauder construïda a una banda i a l’altra de la torre, que desgraciadament foren destruïdes per la fúria constructiva i la inconsciència especulativa.

Els estudis arqueològics diuen que l’antic propietari era de Mataró, Iluro en llatí, i que normalment vivia a Barcelona, Barcino en llatí, com hem dit abans els propietaris utilitzaven les vil·les com a segona residència.

La característica principal era que els propietaris s’enterraven sota les seves pròpies vil·les o en el mateix carrer d’aquesta.

 

-Inscripció que fa referència al text:

 

[C(aius)] MARIVS L (uci) F(ilius)

ANIEMS(i)

[A]EMILIANVS

[BARCIN (onensis) LMMVNIS

[O]MNIB (us) HONORIB (us)

[IN R (e) P (ublica) FVNCTVS

[IVDEX] EX

[DECVRIS] QVINQVE

[DE SELECTI]S IVD [IC(IBUS)]

 

“La traducció és “Gai Mari Emilià, fill de Luci, inscrit a la tribu aniense, barcinenc, dotat d’immunitat, havent tots els honors a la seva cuitat, jutge dels seleccionats entre les decúries”, escrit per l’escriptor Joan Alberich i Marine. La inscripció va ser gravaba l’any 120 i 150 dC per la fórmula omnibus honoribus in re publica functus.

 

L’escrit ens diu que es veu clarament que la vil·la era d’una persona que no pagava impostos, com ja havíem suposat nosaltres, i que també culminà la seva carrera accedint a la judicatura.

 

Parts de la residència senyorial de la vil·la romana de Torre Llauder: atrium, frigidarium, tepidarium caldarium, suspensura, praefurnium, aulae, uiridarium, porticus, triclinium, impluuium, latrinae, hortus, peristylum.

 

 

Guia escolar per visitar Torre Llauder amb alumnes d'ESO:

 

 1.On es troba la vil·la romana de Torre Llauder?

És troba actualment a l'àrea urbana de Mataró, entre els carrers Roma, Sant Cugat, Sant Valentí i l'avinguda del President Companys, dins el Pla d'en Boet, a pocs metres del Camí Ral en direcció Barcelona i encarat vers mar.

 

2.Per què les restes de Torre Llauder es conserven en un nivell més elevat que el terreny dels voltants?

Perquè la Vil·la es va trobar a un nivell elevat al normal i en les altres el nivell era el mateix.

 

3.D’on prové el nom de Torre Llàuder?

La propietària era la senyorívola dels Llauder, on prèviament de trobar els jaciments hi havia una torre de guaita del segle XVI, es va ficar aquest nom al Monument Historicoartístic d'interès pel cognom de la propietària.

4.Per què Torre Llauder és una vil·la romana?

Perquè primer estava construïda la torre, més tard van incorporar l’edifici a la torre i van deixar el nom original.

 

 5.Quina part de vil·la es conserva: la rústica o l’urbana?Per què?

La part urbana era la que es conserva perquè és més senyorial.

 

6.Durant quin període de temps fou utilitzada la vil·la de Torre Llauder?

Des del segle

 

7. Pel peu d’una inscripció sabem que un dels possesors d’aquesta vil·la era un personatge de certa categoria. A partir del text traduït de la inscripció digues:

. Qui era: Família Llauder.

. On vivia normalment: A la ciutat de Barcelona.

. A què es dedicava: A la política, magistrat.

. I quin privilegi gaudia: No pagava impostos.

 

“Gay Mari Emilià , fill de Luci, inscrit a la tribu aniense, barcinenc, dotat d’immunitat, havent exercit tots els honors a la seva ciutat, jutge dels seleccionats entre les cinc decúries.”

 

9. Fixa’t amb l’enrajolat i les lloses del terra fals de les termes. Quin tramat formen? Quin tramat formen les pilastres?

Eren quadrades, les pilastes eren paral·leles i deixaven un quadrat de marge.

 

10. Tracta de dibuixar l’estructura geomètrica del mosaic de l’atri.

http://www.viaavgvsta.anonai.com/FVVTLL14.html 

 

11. Observa el mosaic del triclini. Quines formes creus que formen aquest mosaic?

El mosaic juga amb perspectives fent quadrats dintre un quadrat i al mig del gran quadrat juga amb una rodona de forma que sembla que està en moviment, un mosaic molt comú en aquella època.