CAT Teià

CELLA VINÀRIA

El jaciment de Vallmora fou descobert el 1966, se situa cronològicament entre els segles II aC i IV dC.

Hi ha diferents parts de l’edifici:

- Orígens: Al segle I aC s’hi va fer una primera edificació de murs que fou reformada per construir-hi dos forns, destinats a la cocció de pa.

- Torcularium occidental: Era la sala de premsatge, tenia un dipòsit de recollida del most amb una capacitat de 5000 litres que funcionava intensament.
- Gran torcularium: Es fan una sèrie de reformes que inclouen una nova sala de premsatge, les plataformes de premsatge disposen d’una canalització que conduïa el most cap al gran dipòsit.
- Enterraments tardoantics: Al segle V dC la factoria vitivinícola romana és abandonada i s’enruna i si estableix un nou assentament agrícola.
- Cella vinaria oriental: Aquest celler contenia diverses fileres de grans tines semisoterrades, hi havia entre 12 i 24.
-Vinya romana experimental: La vinya fou domesticada al neolític, coneguda també pels egipcis, totes les cultures antigues apreciaven el vi que reunia valors alimentaris, medicinals, simbòlics i religiosos. A partir del segle I aC el conreu de la vinya s’estén a la Laietània romana monocultiu destinat a l’exportació.
- Procés de vinificació: Des d'aquest punt es poden observar els diferents espais implicats en la producció de vi en època antiga.
- Premses del torcularium oriental: Aquesta sala de premsatge oriental era similar a la sala de premsatge occidental, amb dos paviements d’opus signinum superposats.
- Premses del gran torcularium: Des d’aquest punt es té visió de les dues premses de biga reconstruïdes al gran torcularium. S’hi produeixen dos dels sistemes de maniobra de premses de biga mes comuns a l’època romana.
- Cella vinaria a cel obert: La terrassa intermèdia era una gran esplanda a cel obert plena de tines semisoterrades.
- Camp de sitges: En aquest sector del jaciments s’hi van trobar els fons de dotze sitges, dels quals només se’n conserven tres. Les sitges són forats ovoides o esferoides excavats al subsòl per conservar-hi cereals.
- Calcotorium: Era un cub per al trapig de raïm que hauria estat construit en la primera fase de la factoria vitivinícola, el trepig és el procés de premsatge de raïm més antic.
- Lacus vinarius: Un dipòsit d’uns 3.900 litres de capacitat, estava destinat a la fermentació del most.
- Comercialització del vi laietà: L’exportació del vi laietà envasat en àmfores fou massiva, des de finals del segle I aC fins a mitjan segle I dC. Aquest fet va provocar l’aparició d’una classe social terratinent vinculada a la nova ciutat de Bàrcino.